educació

Avui xerrava d'educació amb unes amigues: una professora i una treballadora social. Ens ha quedat un regust amarg en acabar, per què aquest sentiment d'un fracàs previst? el mal no està a l'educació , està a la societat mateixa, i els que treballem dins aquests camps, ens trobem sovint envaïts per la sensació d'estar lluitant contra una força massa potent, massa establerta dins les seves maneres fàcils i de ràpida solució.
Com esperar una millor educació si la carrera de magisteri és ara per ara el recurs habitual dels poc feiners i dels sense opció? Fins a quin punt estarem obligats a baixar el nivell de la nostra educació?